Problemàtica de les espècies exòtiques invasores

Detalls

Publicat el Dijous, 21 Octubre 2021 10:52

Les espècies exòtiques invasores són la segona causa més important d’extinció d’espècies i una de les cinc causes principals de pèrdua de biodiversitat.

Les espècies exòtiques invasores són aquelles que es distribueixen fora del seu hàbitat natural, que arriben directament o indirectament per causa humana, s’estableixen i són causants d’efectes negatius en els llocs de nova presència, ja siguin impactes sobre els ecosistemes autòctons, econòmics o inclús provoquen problemes de salut pública. En relació als seus efectes sobre el medi ambient, aquestes espècies representen la segona causa més important d’extinció d’espècies i, segons l’informe IPBES (2019), una de les cinc causes principals de pèrdua de biodiversitat. Catalunya, on s’ha observat una reducció del 25% de les espècies durant els darrers 18 anys, no està exempta d’aquesta problemàtica. 

El problema de les espècies exòtiques invasores no és nou però malauradament s’ha incrementat els darrers anys a causa del canvi climàtic, la globalització i les alteracions antròpiques. Segons el projecte EXOCAT, fins l’actualitat s’han detectat a Catalunya un total de 1.742 tàxons (espècies i subespècies) exòtics a Catalunya, dels quals 201 (12%) es consideren invasors, és a dir, provoquen impactes.

Actualment són dues normatives les relacionades amb les espècies exòtiques invasores: el Reial decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores i el Reglament (UE) 1143/2014 del Parlament Europeu i del Consell sobre la prevenció i la gestió de la introducció i propagació d’espècies exòtiques invasores. Ambdues estableixen una relació d’espècies sobre les quals tenen repercussió les limitacions de la normativa. Les espècies catalogades no es poden plantar ni comercialitzar. Es pot consultar la relació actualitzada d’espècies catalogades així com la normativa específica a la pàgina web següent: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/especies_exotiques_invasores/ 

De forma paral·lela a les espècies catalogades oficialment com invasores hi ha una relació molt àmplia d’espècies potencials i amb possibilitat de convertir-se en espècies invasores, més encara en aquest període de canvi climàtic. Així, el Reial decret 570/2020, de 16 de juny, regula el procediment administratiu per l’autorització prèvia d’importació en el territori estatal d’espècies al·lòctones amb la finalitat de preservar la biodiversitat autòctona.

Una de les vies d’entrada més comunes d’espècies exòtiques/al·lòctones a Catalunya són els escapaments de plantes de jardineria o vivers, així com l’escapament d’una zona de confinament.
En el marc d’aquesta problemàtica, diversos organismes desaconsellen l’ús d’aquestes espècies foranies i la substitució d’espècies exòtiques per d’altres autòctones.

Exemples de flora exòtica i invasora:

	Herba de la pampa (Cortaderia selloana).  Els impactes que provoca són: 1) dany als ecosistemes: invasió de riberes, zones fluvials, dunes i cues d’estuaris 2) desplacen a la vegetació nativa. Impedeix la seva regeneració 3)disminució de la qualitat dels farratges de les pastures 4) provoca problemes de tipus al·lèrgic.
	Bàlsam - Ungla de gat (Carpobrotus edulis / Carpobrotus acinaciformis). Els impactes que provoca són: 1) Altera l’estructura i l’abundància relativa d’espècies natives. Cobreix densament grans superfícies que impedeix el desenvolupament d’una altra vegetació. 2) Competició dels pol·linitzadors amb les espècies natives. 3) Disminució de la disponibilitat de nutrients i altera el pH de la terra. 4) Produeix un gran impacte en dunes, zones de roques, sorrals i penya-segats costaners. 5) Dificulta la regeneració de les espècies natives.
	Figuera de moro (Opuntia stricta). Els impactes que provoca són: 1) Competeix i desplaça la vegetació natural pròpia de zones àrides impedint la seva regeneració. 2) Impactes més grans en ambients naturals oberts, prats secs i brolles. Llocs assolellats i secs. 3) Els incendis forestals n’afavoreixen l’expansió, ja que rebrota d’arrel i disposa d’espais denudats on germinar amb facilitat.

Destacar que les accions de prevenció són les més eficaces en la lluita contra les espècies invasores i que sovint, un cop instaurades, resulta molt complicat i car el seu control.