ePrivacy and GPDR Cookie Consent by Cookie Consent

Personatges il·lustres

Josep Pous i Pagès

Figueres, 1873 – Barcelona, 1952. Escriptor, periodista, autor teatral i polític.

Va cursar els seus primers a estudis a la seva vila natal i va estudiar medicina a Figueres i Barcelona, però no va acabar la carrera. Al 1893 es va casar i va tornar a Avinyonet de Puigventós per administrar la propietat familiar. Durant aquest període va iniciar la seva activitat literària. La seva novel.la, La vida i la mort d´en Jordi Fraginals, ha estat considerada una de les grans novel·les de la literatura catalana del segle XX.

Joan Sibecas i Cabañó

Vilanant, 1928 – Avinyonet de Puigventós, 1969. Pintor i gravador.

Deixeble de Ramon Reig. Exposà per primer cop a Figueres el 1948, i el 1951 a Barcelona (galeria El Jardín). Guanyà diversos premis: el de Tossa (1957) i els d’aquarel·la (1958) i de dibuix (1960) de la diputació de Girona. Influït pel poeta Carles Fages i de Climent i representant destacat de l’escola empordanesa, pintà natures mortes i paisatges dins un cert magicisme i passà per una breu etapa informalista. Va viure a Avinyonet de Puigventós on va morir al 1969.


Simó Llauneta

La Selva de Mar, 1894 – Avinyonet de Puigventós, 1969. Professor, escriptor i polític.

Va viure la major part de la seva joventut a França a on esdevingué professor de llengua francesa. Al 1930 va tornar a Catalunya. Conferenciant i orador, va publicar diverses obres literàries. L'any 1969 va morir a Avinyonet de Puigventós on va viure en una casa al mateix carrer que avui en dia porta el seu nom.


Dr. Moisès Broggi

Barcelona 1908-2012. Cirurgià i humanista.

Llicenciat a Barcelona el 1931, s’especialitzà en cirurgia, al costat de Joaquim Trias. Fou metge de les brigades internacionals durant la guerra civil de 1936-39, i posteriorment féu una gran tasca assistencial malgrat haver estat depurat per les autoritats franquistes de la seva plaça de cirurgià a l’Hospital Clínic. Ha treballat en l’estudi de l’anatomia quirúrgica. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), en fou elegit president (1980). El 1981 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, i el 2008 el premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya a la trajectòria professional i la Medalla d’Or d’aquesta mateixa institució. Fou cofundador (1982) de l’Associació Mèdica contra la Guerra Nuclear, organització que rebé el premi Nobel de la Pau el 1985. Publicà les memòries en dos volums, Memòries d’un cirurgià (2001) i Anys de plenitud (2005).
Als anys 70, el Dr. Broggi, va establir la seva segona residència a Avinyonet de Puigventós, a on el mes de juliol de 2011, va inaugurar una avinguda que porta el seu nom.

Joan Trayter i Malirach

Figueres, 1971- 2002. Enginyer de telecomunicacions per la Salle i d’electrònica per la UPC.

Un empordanès ple de talent, obert d’esperit i enamorat de la música, que va fer de la seva passió la seva feina. Els estudis de gravació de Music Lan, a Avinyonet de Puigventós, són la culminació de la seva dilatada trajectòria professional, a on va enregistrar el primer treball discogràfic del que va ser el seu grup, Dígit Arts. Referent als estudis de gravació, grans artistes de totes les nacions han convertit MusicLan en un espai llegendari; per ell han passat Lluís Llach, Sopa de Cabra, Quimi Portet, Manolo García, Los Rebeldes, Sangtarït, Jarabe de Palo, Amaral, Adrià Puntí, Albert Guinovart, Die Toten Hosen, Maria Carey, Shakira i tot un reguitzell d’artistes de gran ressò.

 

Gonçal Comellas i Fàbregas

Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 1945.Violinista i director d’orquestra.

Deixeble de J.Massià, B.Katone i Y.Menuhin. Es presentà com a solista al Palau de la Música Catalana el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms. Ha estat premiat en els concursos Carl Flesch (1972), J. Thibaud (1975) i Reina Elisabeth (1976). El 1972 interpretà amb Yehudi Menuhin el Doble concert de Bach en el Festival de Londres. L’any 1989 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, succeint Juan José Olives (1986-1988) i Joan Pàmies (1988).