Els mitjans de comunicació ens fan arribar contínuament notícies sobre les espècies que estan en perill d’extinció i, ens dibuixen un panorama força apocalíptic pel que fa a la conservació del medi ambient. A la vegada veiem com d’altres espècies d’animals i plantes denominades “invasores”, els passa tot el contrari, aquestes gaudeixen d’un gran èxit expansiu i les seves distribucions geogràfiques no paren de créixer, com ara és el cas del musclo zebra, el visó americà, les algues dels mars tropicals (Caulerpa taxifolia ) o l’estrella dels estius, que a les comarques gironines ha estat el “mosquit tigre” (Aedes albopictus). És bo preguntar-se, perquè passa això? I la resposta té una deducció fàcil, estem davant d’un fenomen denominat globalització, d’una activitat humana inusitada, mai vista abans i de gran abast. Els ecosistemes difícilment es poden adaptar a aquesta velocitat de canvi que l’home està induint sobre els ecosistemes i, de mica en mica, les espècies van desapareixen al no suportar les condicions ambientals i els canvis que nosaltres imposem.
Tota la xarxa que s’ha teixit durant milions d’anys d’evolució, fruit de la interrelació que hi hagut entre aquests organismes es va desfilant i aquesta xarxa perd la consistència i la força esdevenint cada cop més fràgil.