Gairebé tres anys sense glifosat a Avinyonet

Detalls

Publicat el Dilluns, 06 Mai 2019 07:41

L’Ajuntament d'Avinyonet de Puigventós fa gairebé tres anys que va abandonar l'ús del glifosat, optant per un canvi de gestió cap a una jardineria més saludable i més respectuosa amb la biodiversitat.

QUÈ ÉS EL GLIFOSAT?

El glifosat és, des del punt de vista químic, un aminofosfonat, amb estructura anàloga a un aminoàcid natural, la glicina. El seu principi actiu és N-fosfonometil-glicina. El glifosat va ser sintetitzat el 1950 pel químic suís Henri Martin quan treballava per l’empresa farmacèutica Cilag. En no trobar-se en aquell moment cap aplicació en aquest àmbit, el glifosat no va ser objecte de desenvolupament posterior. Però el 1970 l’empresa multinacional agroalimentària Monsanto va descobrir el potencial herbicida del glifosat, després d’estar gairebé una dècada buscant herbicides que fossin altament efectius per herbes tant anuals com perennes. El glifosat va trigar encara un temps a sortir al mercat. Ho va fer el 1974 amb la marca comercial Roundup. Des de llavors ha estat utilitzat tant en usos urbans com en l'agricultura. 

      C₃H₈NO₅P

USOS URBANS

Pel que fa als usos urbans i al nostre país, el glifosat s’utilitza als municipis catalans des de fa més de tres dècades per:

- Eliminar les males herbes en jardineria urbana.
- Mantenir els escocells dels arbres "nets" de la presència d’herbes espontànies o no desitjades.
- Netejar paviments tous, bàsicament superfícies de sauló, i paviments durs.

En aquests tractaments han prevalgut, fins fa uns anys, dos criteris principals: la constatació de la seva eficàcia en l’eliminació de les herbes i l’estalvi de tasques amb un fort desgast físic per al personal de jardineria.
Avui en dia, però, la preocupació gira entorn a la toxicitat d'aquest producte i els seus efectes tant pel medi com per la salut humana.

L’Ajuntament d'Avinyonet de Puigventós ha utilitzat glifosat durant anys, però actualment i des de mitjans del 2016, que el municipi es va sumar al llistat de municipis que han abandonat l'ús d'aquest producte i ha optat per un canvi de gestió cap a una jardineria més saludable i més respectuosa amb la biodiversitat.

La preocupació més important entorn del glifosat té a veure amb la probabilitat que tingui efectes greus sobre la salut humana. Això va ser advertit el març del 2015 quan l’Agència Internacional de Recerca sobre el  càncer (IARC), vinculada a l’Organització Mundial de la Salut, va determinar que el glifosat és «probablement carcinogen per als humans». Un agent carcinogen és aquell que té un paper causal en el desenvolupament del càncer. 

El qüestionament del glifosat va més enllà de l’àmbit científic i ha entrat de ple en el polític. En aquest sentit, la Unió Europea és qui decideix si el producte es permet o no. De moment la seva autorització s'ha decidit allargar fins el 2022. No obstant, molts Ajuntaments, com és el cas d'Avinyonet, han pres la iniciativa i han decidit no utilitzar aquest producte davant l'evidència de determinats estudis que afirmen els danys sobre el medi natural i la salut humana.

De vegades el coneixement sobre els danys al medi i a la salut està ben establert, en altres pot estar en discussió. També hi pot haver una sospita de potencials conseqüències negatives. Quan la seguretat no és  absoluta intervé el principi de precaució, que es basa a evitar qualsevol acció quan els efectes generin un dubte raonable. En el cas de l’Administració pública l’aplicació d’aquest principi està clarament vinculat al sentit de responsabilitat.

EXISTEIXEN ALTERNATIVES AL GLIFOSAT?

A dia d'avui no hi ha alternatives eficaces al glifosat. Això vol dir que la brigada dels Ajuntaments que decideixin no abocar aquest producte tòxic tindrà molta més feina alhora de controlar aquestes "males herbes" en època primaveral. En aquest sentit, agrairíem un esforç per part de la població i és que Avinyonet ha optat per vetllar per la seguretat de la població i del medi. 

1. Un canvi de percepció: les herbes espontànies no fan brut.

En aquest procés és molt important l’acompanyament de la ciutadania. Generalment, la seva opinió sobre les herbes espontànies es fonamenta quasi exclusivament en la percepció que reben en veure-les, sovint associant-les amb deixadesa. Hem d'aprendre a tenir una nova mirada sobre la natura a la zona urbana, despertar la curiositat, canviar el punt de vista i posar en dubte les idees preconcebudes de les mal anomenades “males herbes”.

Es considera "mala herba" a la planta que creix en un lloc on no hi és volguda. Aquesta paraula té connotacions despectives i subjectives, per això sovint és preferible utilitzar els sinònims "adventícia" o "infestant" o "no desitjada". Fins fa poc es creia que les la vegetació espontània dels escocells feia brut o deixat. En aquest sentit, cal una acceptació de les espècies espontànies: aquestes no fan "brut", a diferència dels papers, excrements de gossos i burilles. Ens trobem en un municipi rural i és normal que hi hagi herbes en molts marges i en escocells.

 2. Noves tècniques de jardineria.

Els municipis tendeixen cap a les noves tècniques de jardineria amb menys impacte sobre la natura i la salut de les persones i treballen per enriquir els hàbitats en el marc d’una nova manera de gestionar els espais verds a la zona urbana. En aquest sentit, es pot fer servir mulch (encoixinat) per substituir els herbicides en espais verds, als passejos i camins; es pot utilitzar el desherbatge amb aigua calenta o a vapor (maquinària costosa); fer proliferar els prats secs (molt atractius a la primavera i potser no tant a l'hivern). També, en alguns llocs concrets, es pot deixar que les "males herbes" creixin, com és el cas dels escocells, vetllant per una bona integració en l’espai urbà i pel seu bon estat, és a dir, evitant sensació de deixadesa. Quan convingui s’eliminaran les herbes de manera manual o amb l’ús de maquinària específica. Les freqüències de desherbatge seran diferents segons la tipologia de carrer i la ubicació de l’escocell. 

La idea seria zonificar les actuacions i anar prenent les millors decisions en funció de la tipologia de paviment, de vegetació, etc. 

3. Desherbat manual de paviments i zones de sauló.

Demanem molta paciència és en el desherbat de paviments i zones de sauló. La retirada manual amb l’ajuda de diferents tipus d’estris és molt efectiva perquè arrenca les plantes amb les arrels i això disminueix les possibilitats que brotin de nou, però requereix un nombre important d’operaris que han d’efectuar una tasca repetitiva i fatigant que requereix força temps. Donades les limitacions, pel què fa a personal, d'un Ajuntament com Avinyonet, fa que en època primaveral sigui complicat tenir desherbades totes aquestes zones.