ePrivacy and GPDR Cookie Consent by Cookie Consent

Resum de la visita guiada de les obres de restauració de La Comanda

Vols conèixer un bocí més de la història d'Avinyonet de Puigventós? Llegeix aquesta notícia!

Benvolguts/des,

El passat divendres 14 de juliol, a les 19:30h, va tenir lloc una visita guiada de les obres de La Comanda Hospitalera d'Avinyonet de Puigventós. L'acte va ser dut a terme per Lluís Bayona Prats, tècnic de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Girona, així com per Anna Maria Puig Griessenberger, arqueòloga que porta a terme l'excavació. Els hem demanat que ens facin cinc cèntims del que es va comentar durant la visita, per tal que qui no va poder venir, sàpiga el que es va explicar:

     

Els treballs arqueològics que s’han realitzat a la plaça de l’Església i a l’entorn de l’edifici de la Comanda han aportat llum sobre tres elements patrimonials estretament vinculats a la història d’Avinyonet: les muralles del castell i la vila, l’església de Sant Esteve i la residència dels comanadors de l’ordre de l’Hospital.

Al respecte del castell, el trobem vinculat als senyors del lloc d’Avinyó ja des del segle XI (Avignuno, Avinione o Aivio). No sabem com seria aquesta fortificació, atès que ja va ser modificada a mitjan segle XIII, quan fou entregada a l’orde de l’Hospital, i, altre cop, a principi del segle XV, amb la construcció de la nova església. Malgrat tot, si hom es fixa en la trama urbana del lloc, podem suposar-li una planta quadrangular, no massa diferent de la del castell de Llers. Hem de considerar aquesta part emmurallada com un veritable recinte sobirà, a l’entorn del qual es desenvoluparia un altre recinte, el jussà, també protegit per una muralla, que avui podem resseguir al llarg del carrer dels Fossos, el carrer de la Muralla i fins arribar a la plaça del Pintor Joan Sibecas. Aquest recinte, que és el de la vila, en època baixmedieval s’hauria ampliat cap al sud, en direcció al punt on conflueixen el Manol i el Rissec, sector en el que encara es conserven restes de muralla.

Quant a l’església de Sant Esteve, hem de parlar d’un primer edifici, romànic, ja conegut al segle XI, vinculat al topònim de Manol (Manibulo o Manivuto). No hi ha acord sobre quin seria l’emplaçament d’aquesta església, que a final del segle XII ja trobem funcionant com a parròquia d’Avinyó, un cop ja havia estat donada a la seu de Girona pels senyors que la posseïen, com a església pròpia. La hipòtesi que pren més força és la de la seva situació a l’oest del castell, fora murs, al camp del Tix, entre el carrer Nou i el carrer dels Fossos. En aquest espai, en els marges de la carretera que va a Vilanant i Cistella, i la que mena a Llers, bé podria haver-hi un petit nucli de població associat. Els límits del cementiri que s’hi relaciona encara avui es poden veure; cal tenir en compte que aquest es va clausurar a mitjan segle XVIII, quan ja estava funcionant el del costat de l’església nova.

L’església actual és una obra de nova planta, que es construeix a partir de l’any 1416 dins l’àmbit de l’antic castell, domini dels hospitalers. L’obra, que fan els homes de la vila, ocuparà un espai ran de la muralla, on abans hi havia cases i patis, que el comanador enfranqueix i cedeix. Es projecta fer de 7 canes d’amplada per 16 canes de llargada (uns 11 m per 25 m), però acaba allargant-se 3 canes més (poc més de 4,5 m), amb la façana a ponent, alineada amb la muralla. L’església esdevé una autèntica fortificació, de parets emmerletades, escarpades a la base i fossat amb contraescarpa. Aquesta obra obligarà al comanador a fer reformes importants en el seu edifici i a reconstruir els murs de tancament entre la Comanda i l’església. Un detall important i que, ben segur, acabarà sacrificant la portalada original del costat oest -on hi havia el cementiri-, és el fet que aquesta, en tant que alineada amb la muralla, s’havia de tapiar en cas de guerra. Això obligava als veïns a utilitzar una portella lateral, segurament la que avui veiem tapiada al costat sud, a la que només es podia accedir a través de la propietat del comanador, que estava obligat a deixar pas. Les excavacions han permès concretar que el canvi de portalada a l’est es farà a partir de final del segle XVI-principi del XVII, de forma paral·lela a l’amortització del fossat d’aquest costat.

El darrer element a analitzar és la Comanda, una construcció que hem de suposar de la segona meitat del segle XIII, quan el castell és entregat a l’orde de l’Hospital per part del rei. L’estudi recent, fruit de la recerca arqueològica i l’anàlisi arquitectònica de les restes que es conserven, fa pensar que seria un edifici de planta rectangular, orientat en sentit NE/SW, fet amb grans pedres carejades, ben posades en filades, del que només es conserven en bon estat la façana est, on hi hauria la porta d’accés, i l’oest, la que dóna al jardí. No sabem quina seria la seva llargada total, ja que la façana nord es va eliminar i enretirar, molt probablement quan es va fer l’església, mentre que la façana sud està desfigurada per construccions posteriors, que s’hi adossen. Almenys disposava de dues plantes d’alçada, separades per un sostre de volta de pedra. Sembla que s’hauria construït en un espai entre el castell i la muralla de la vila, potser coincidint amb una torre, d’aquí que a la documentació del segle XV rep el nom de torre Major. Prop d’aquesta hi hauria la torre Coberta, que a l’època ja estaria enderrocada.

Algunes de les hipòtesis que es presenten són noves i aporten dades que esperem que futurs treballs a la zona permetran contrastar o completar. Mentrestant, les troballes recents es condicionaran i s’integraran a l’espai de la plaça de l’Església, com ara el fossat (1) que a principi del segle XV es va construir per a defensar la seva façana est. També es plantejarà, a nivell de paviment, quina podia haver estat la planta original de l’edifici de la Comanda (2), i s’arranjarà el pas cap el portal d’accés cap el jardí (3), tot intentant recuperar el pas que el comanador es va veure obligat a deixar per tal que els veïns d’Avinyonet poguessin accedir a l’església per la portella.

Esperem que us hagi sigut d'interès conèixer un xic la història del nostre poble!